Reiner Knizia sempre ha hagut de suportar la crítica dels aficionats avançats (i de vegades una mica "haters") que mai inventa res, que viu de les rendes dels seus grans dissenys, que tot el que fa és molt abstracte, que sempre està fent "refregits" dels seus jocs... i potser és veritat, de fet aquest Blue Lagoon és com la barreja concentrada de: Rondo (2012), Jäger und Sammler (2010) i A través del Desierto (1998).

Però, és clar, estem en 2019! Quanta gent nova s'haurà incorporat a l'afició? Si Reiner Knizia no fa "refregits" potser els aficionats nouvinguts no se'l troben. Per tant, intentem entendre dues coses: que l'autor necessita aquests jocs com a targeta de visita per a nous jugadors/compradors i que a cap editorial del món li molesta massa editar un disseny (sempre ben ajustat -i alguns jocs actuals no poden dir el mateix-) de Reiner Knizia. Així doncs, el Doctor encara té una porta oberta al DESCOBRINT JOCS.